D’una banda, vivim més anys que mai, amb més confort i amb un accés a la cultura, a la informació i a la comunicació inimaginables fa tot just ben poc.

També tenim més capacitat per produir aliments i fer-ho de forma més segura, amb una disminució del nivell de pobresa a escala global i amb una reducció de la mortalitat infantil, mentre que l’explotació infantil tendeix a zero. A més, s’ha observat un increment de la mitjana d’anys d’educació a escala global i, malgrat que no ho sembli, vivim amb més llibertat que en cap altre moment de la història.

D’altra banda, ens enfrontem a reptes mastodòntics, com l’augment de la temperatura global i la degradació del medi ambient, l’escassetat d’aigua potable i de terreny arable, la disponibilitat limitada de recursos alimentaris per una població que assolirà els deu mil milions de persones i la necessitat imperiosa de fer una transició energètica.

A tot això, cal afegir la dificultat per accedir a un habitatge digne, l’eclosió de noves pandèmies, el tractament de malalties derivades de l’augment de l’esperança de vida, juntament amb la manca de seguretat derivada del terrorisme i dels conflictes armats, la deriva autoritària de molts governs o la ciberseguretat entre molts altres.